Orpheon

A París, a principis dels anys 60, el barri de Saint Germain viu a el ritme de les trobades d'artistes en aquestes nits blanques passades en clubs nocturns on regna el jazz. Es filosofa sobre el món, es balla i es riu en un ambient càlid, elegant i marcat per una joiosa efervescència ... El Orpheon era un d'aquests clubs nocturns on floria 1 bombolles vitalitat i on als tres fundadors de la Casa, veïna de el local , els encantava reunir-se. Com a homenatge a aquesta època d'amistats creatives, Orpheon és avui el seu retrat olfactiu. Una evocació d'imatges fragants, de volutes de fum de tabac que convivien amb l'empremta emoolsada dels cosmètics, creant una subtil pàtina sobre la fusta que imperava en el decorat de la sala. Al centre de la composició, retrobem l'ambient d'aquest lloc inoblidable evocat per la calidesa de la fava tonka, la profunditat de l'cedre i el toc vivaç de les baies de ginebre.